LOST

M’agrada la sèrie “Perdidos”. I aprofitant que em venia de camí, he anat a l'exposició-subhasta d'alguns dels objectes originals utilitzats a  la sèrie i que té lloc a l'Illa Diagonal aquests dies.

Ja de petita m’agradaven molt les sèries i pelis de ciència ficció, del futur i demés. Recordo “El triàngulo de las Bermudas”, “Perdidos en el espacio” “Planeta prohibido”... Més endavant, han hagut reposicions i temes de “més del mateix¨.

"Lost" m’agrada força. Però això és tot. Procuro no perdre'm els capítols i per això puc opinar que de vegades sembla com si els guionístes vagin força “perduts” (jejej). Se’ls nota massa que han de fer durar la sèrie per que rendeix, però per a mí, ja s’ha cremat. I la continuu veient, si… el meu home ho té clar que els músculs i els tons morens que surten en acció ajuden i distreuen però ja no és només això. Tinc veritable interés en saber com se’n surten. No els de l’illa, ells ja més o menys veig que normals, el que es diu com abans, ja no quedaran, a no ser que no recordin absolutament rés de rés. Tinc interés per com se’n sortiràn els guionístes… Buffff!!

I també puc comprendre, però no compartir, la deria al voltant de la serie i els seus significats ocults, enllaçats i plens de significació filosòfica, i fins i tot bíblica!. (I no ho dic per l'imatge de la Verge).

Entènc que és un fenòmen mediàtic que ha apropat a la gent els arquetips culturals i  les diverses preguntes eternes i més velles de l’humanitat, tal com insinúa la crítica d’avui arran del llançament del llibre “Perdidos, la filosofía” de Simone Regazzoni, però personalment trobo pretenciós que se’l presenti com a “Filosofia contemporánea”. Bé, és només un judici sense valor, jo no he llegit el llibre.

Les fotos són meves.