PASSIÓ PEL SOL

Entenc per què el SOL és venerat des de temps inmemoriables. Juntament amb l'aigua del nostre planeta, ho és tot. Però el programa d'ahir a REDES em va entusiasmar especialment quan parlàven d'ell, l'inspirador de l'energia del futur, o del passat segons amb quins ulls es miri la llegenda de l'Atlantida y també la peli de ficció Dinotopia on l'energia procedeix directament del sol.


Mentre escolto el que diu l'Eduard Punset i l'entrevistat Steve Cowley, faig un sketch del que entenc és l'energia del futur i amb quedo amb aquesta frase:

EN EL FUTUR OBTINDREM L'ENERGIA A PARTIR DEL CONEIXEMENT.

Més informació aquí:  Fusion for Energy

ALFONS CORNELLA

Boníssim el programa "Singulars" d'avui, amb la presència de la dissenyadora Anita Garcia i la sorpresa del final de programa, una actuació SINGULAR d'un grup de jazz amb gent molt jove, alguns de només quinze anys.

15 de Novembre de 2010 a SINGULARS

CORS TRENCATS

A través de la meva filla, recupero els meus propis records de quan tenia la seva edat.

Els principals problemes eren com no, sentimentals. Qué difícil ser feliç, tot i tenir la millor edat, la millor salut, els millors temps de lleure... fa mal tenir el cor trencat. Més i tot que una extracció de queixals del seny, com avui mateix he patit jo de primera mà (encara em sento marejada). Quan estas amb la teva gent, amb la gent que t'estimes, el dolor físic s'aguanta moltíssim més que quan no.

La meva filla gran, que només té 18 anys, ha patit un altra desamor, masses desamors porta amb la seva curta història sentimental i massa dolorosos al meu parer. Com ho veig jo i intento explicar-li, potser s'exposa molt depressa amb molta intensitat i crema etapes per comptes de viure-les més pausades i donar temps per conéixer-se. Però ella no ho entén , com jo no entenia quan a mí els meus pares també m'intentaven aconsellar... tot i que els escoltava encara que a ells els hi reprotxés. Potser ella a la seva manera, també m'escolta i algún dia ho provarà, qui sap?
Per què en qüestions d'amor, no crec jo que sigui tan imporant els temps i les modes. El cor és el cor i els sentiments són tan antics com l'enteniment, opino.


Aquesta nova etapa de trencament de la Judit li ha fet resurgir de nou tot el seu potencial artístic. Demà comença un curs de teatre musical que haurà de combinar-se amb la carrera, i totes les tardes, des del seu darrer desengany, les dedica a ella mateixa una bona estona, a cantar, gravar cançons ... i a dibuixar.

A mi m'agrada tot el que ella fa creativament, però escriure i dibuixar és potser el que més m'agrada. I és difícil dir això, per què quan la sento cantar, no tant a casa però sobre tot a un lloc públic com a una esglèsia, o al festival de la seva escola, o als recitals de la seva academia on aprén a cantar, es transforma i es dóna d'una manera excepcional.

Per a ella, s'ha acabat una altre història. 

Serà conscient, però, de que està començant

un altre que potser sigui de descoverta d'ella mateixa, per fi?

Els dibuixos són de la Judit,

aquest últim s'assembla molt a ella,

i sobre tot l'expresió en la mirada

Per Mataró

Avui hem estat per Mataró a veure la fira del bolet i, tot i que se'ns ha passat l'hora de l'exposició, hem estat caminant pels carrerons del centre. M'ha cridat l'atenció una tenda de queviures molt antiga amb un cartell de propaganda conservat com el primer dia... amb el mateix slogan de fa potser més de 50 anys.

I de sardines salades com aquestes també feia un munt que no veia. Per Barcelona deu ser a alguns mercats que encara deuen tenir en aquest format rústic que diriem.

I aquí un bolets que, finalment, no hem vist...

Aquarel·la

Llibreta viatgera.

I EL DIA ENS HA ACOMPANYAT

Dia de Tots Sants com cada any a l'esplanada de costat del cementiri de la Febre Groga, a la Conreria.

Un bon foc a terra per la carn, uns bons fogons per a la sopa de pedres i el caliu dels companys que com cada any ens reunim al voltant del foc, desprès de les tasques de neteja de les males herves del cementiri.

I la sopa de pedres... bé, pedres i alguna coseta més que cadascú ha anat portant. Boníssima!!

 

Un dia amb una temperatura suau, com és el costum en aquesta època fins a mitjans de novembre, que s'acostuma a dir que és l'estiuet de Sant Martí.

Mentre, els nans anaven i venien pel bosc i han aplegat tot solets aquest cabàs de bolets.

Finalment, el cementiri de la febre groga -que no del cólera-.