Quan se surt de casa per passar uns dies al bosc, concretament al peu del Montseny i a una casa de colònies on les habitacions d'habitual consten d'unes lliteres i alguna estanteria on deixar les mal·letes, el que menys s'imagina una és el panorama que li presenten un cop arribats a destí. Aquest, en concret, és el que es veia a les 7 del matí des de la ENOOOORME terrassa d'ús restringit, es a dir, per a nosaltres en exclusiva. Sembla ser que vam ser els primers en reservar el doble pont de començaments de desembre.
I aquí una hora més tard.
És el Castell de Fluvià, a les proximitats de San Esteve de Palautordera, un indret on va passar una història de sang fa molts segles, cap el 1.700.
El lloc transporta i vaig sentir-me en un altre època. I és que l'habitació que ens va tocar en sort estava encantada... i jo també, es clar.
Més vistes des de la "nostra" terrassa:
Però el que més ens va agradar és que resulta un lloc ideal per a famílies amb nens de menys de 14 anys per que ofereixen dins l'estada, tot un ventall d'activitats (tirolina, ponts entre els arbres, tir amb arc, animals de granja, elaboració artesanal, excursions) que fa que nens i pares ens ho passem molt bé.
Preparant la massa per a les gal.·letes de Nadal.
Navegant pel llac.
Passejada amb carro. El cavall es diu Bobi i pesa 1000 kilos!.
Trobem a la pàgina de l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera :
Casa forta documentada ja el 1154. La seva estructura original és difícil d'identificar a conseqüència de les continuades transformacions, i molt especialment a partir del segle XVII, moment en què es convertí en masia senyorial. Un dels aspectes destacables en la història d'aquesta casa forta són els esdeveniments ocorreguts en el context de la Guerra dels Segadors, amb l'assassinat, l'any 1640, d'Anton de Fluvià, senyor del castell, a les portes de l’ermita de Sant Cebrià i Sant Corneli (s.XII), adossada a la domus de palau o casa forta de Fluvià el qual s'oposava a l'allotjament i al pagament de més impostos als terços d'Spatafora.
L'esmentada ermita.
I a meitat del passadis central hi trobem:
La tomba del desafortunat noble. A l'inscripció es llegeix:
"Avui per mi i demà per tu".
Després que els monitors, una nit dins l'ermita amb només el llum d'algunes espelmes estratègicament col·locades a banda i banda dels bancs, ens expliquessin mil i una històries més sobre la casa i misterioses aparicions al llarg dels temps, que només les poden veure els nens més petits, és d'imaginar com anaven tots els nens (i no tant nens, jeje ) del grup, mirant de trobar l'ombra o la veu misteriosa a cada racó. A partir d'aquell moment no es va veure a ningú anant sol a l'habitació a buscar quelcom!.
Bé, en tot cas van ser cinc dies molt divertits.
Ara cal preparar el Nadal, falten només 10 dies!!!
El meu home ha col·laborat
amb la recerca de la història
de la casa.
Les fotos les he fet jo.
