MOLTA MERDA!!

Ahir em vaig divertir molt quan la meva filla petita, picant-me l’ullet em va preguntar si jo sabia per què la gent del món del teatre es desitja molta merda.

El cert és que, com alguns cops , no havia jo analitzat fins a les arrels d’aquesta tradició. Potser pensava que la merda era símbol de bona sort, si... però, perquè? M’encanten els infinits perquès infantils. Són tan lúcids, tan nítids. Em recorden que no hem de donar per fet moltes coses, que no em d’oblidar el raonament últim i tampoc acceptar-ho tot com un automatisme heredat ...

I la Júlia em picava l’ullet per que intuia que jo no sabia la resposta correcta i ella sí. I em va explicar que quan fa molt de temps la gent anava a una estrena al teatre, tot de gent ben mudada baixant dels carruatges intentant no trepitjar les caques de cavall, els actors s’alegràven i es desitjaven precissament això, molta merda, munts de merda querquè això volía dir que el teatre seria ple de gom a gom...

I com saps tu això? Li vaig preguntar. I ara sí, tota triunfant, em constesta:- doncs de la tele, per a que vegis que també s’aprenen coses.- Jajajajja, ja veig!

Catalunya glaçada

Amb el fred polar d'aquests dies, és quan millor s'està a casa i molt més si t'ofereixen, un diumenge a la tarda, un berenar com el que han preparat el meu home i la meva filla petita: uns scones i unes creps acompanyades de melmelada de gerds, mantega  i xocolata desfeta... deliciós!

M'he oblidat fins i tot de que tenia que planxar!!

A part de veure les imatges d'una Catalunya vestida de blanc, hem anat a piscina - per tercer cop aquest any- i també ha hagut producció artística. M'he atrevit amb un altre aquarel·la. Tinc previst, aquests any, buscar d'anar a algún taller d'introducció a la tècnica.

I PER FI EL DIA DE REIS!

Ja tot torna a la normalitat. Nenes al cole, tothom a la feina i cada dia més fred.

Vam ser a la cabalcada de Reis que organitza l'Ajuntament de Barcelona i aquí mostro unes instantànies, les més Nadalenques al meu parer.

...i desprès d'una nit plena de màgia i il·lusió (i esgotament total) el matí de les ofrenes, els viatges a casa dels cinc tiets i l'àvia, i  -per fi!, tarda tranquil·la per disfrutar.