DEL DIA A DIA...

Que no, que no he volgut abandonat el blog. Es que no paro!!! I no trobo el temps per asserenar-me i explicar tot el que voldria...


Bàsicament seguim bé i crec que estem més contents tots que fa un parell d'anys. La meva filla petita acaba de fer els 11 anys i és la que ens guanya a tots al jocs de taula -,"UNO", "Rumi", "botifarra"... té una memòria, una rapidesa mental i una lògica que ja la voldria per a mi. Jo intento imitar-la, per que de veritat que tinc molt que aprendre d'ella, sobretot, de la seva actitut davant les coses. És valenta i intel•ligent que no te l'acabes, i te molts bons sentiments.

La filla gran, ella s'està consolidant com la bona artista, actriu i cantant que està demostrant ser. La seva darrera estrena musical ho ratifica "We will rock you" va ser la bomba!. Ens va encantar a tots amb la seva veu i la seva posada en escena, com si ho hagués fet tota la vida. El seu paper de Scaramouch ens va tocar el cor i ens va arrencar somriures. Paral•lelament, amb els estudis li ha costat arrencar el curs, però porta uns dies apretant amb força per que es veu els primers exàmens al damunt i espero els superi ampliament, malgrat la desgana que sent d'estudiar. Ella voldria dedicar-se el 100% al teatre, però entén també que si espera un parell d'anys i emplea l'esforç necessari, es treu la llicenciatura en Turisme que no està gens malament.

El meu home i jo, a part de seguir treballant (i espero que per molts anys...) estem estudiant Alemany. Quan era jove, jo vaig estudiar-lo durant 3 anys i ara em fa molta il•lusió seguir i adonar-me que, tot lo rovellat que ho tinc, recordo moltes coses encara.

A més, faig un curs de dibuix i un altre d'aquarel•la, i procuro anar 2-3 cops a la setmana a piscina. Contrariament al que creia, em sento amb molta més energia -i això que no paro des de les 7 del matí fins a les 11 del vespre!!! Això si, procuro dormir 7 hores mínim. Suposo que fer coses que agraden compensen les 8 hores de feina rutinaria a l'oficina i la feina pesadeta de la casa,  l'estat d'anim ho agraeix.


Estic en aquesta edat de tenir els pares grans ja, i també són motiu de preocupació per a mi. Aquest estiu he passat molta angoixa, el meu pare va estar molt malalt. La seva malaltia pulmonar crónica es va complicar amb una infecció però s'ha recuperat i està força bé!. I la meva mare, segueix amb la seva depressió endògena crònica (fa més de 35 anys que la pateix) i amb la seva recent malaltia de fa 3 anys, un tumor vesical incipient que gràcies a la cirurgia va solucionant amb molts controls médics. És força autònoma encara que necessita que l'acompanyem al metge sempre, tot i que ella es resisteixi. El proper dissabte tornarà a passar pel quiròfan. Espero que vagi tan bé com les dues anteriors vegades.   Tot i que es torna a  reproduïr localment, anem mantenim la malaltia a ratlla i l'esperança d'una bona qualitat de vida per molt anys.

Bé. Espero tornar amb més regularitat pel blog, escriure em fa bé.

A dalt fragment d'un dibuix de la meva filla gran, expresant lo dur que li resulta enfrontar de vegades el seu dia a dia interior...

EL CURS DE LA VIDA

Buff!! Moltes setmanes sense escriure per aquí. I no serà per falta de material. Desprès d'un estiu en el qual el meu balanç personal a estat més que satisfactori i que recordo amb molta alegria, cosa que em fa sentir energéticament plena, ara anem força ocupats aquest dies, i no només d'obligacions feixugues i presses angoixants.
Hem buscat el temps i l'hem omplert de coses que ens fan sentir bé fora de casa: curs d'italià el meu home, "L'art de fer" la Júlia (taller d'expressió artística) i dibuix i aquarel·la i "coaching" jo. Són els tallers que el Centre Cívic del nostre barri ens ofereix i ens permet descobrir que  HI HA VIDA més enllà de la feina i els estudis!!!

Estem redescubrint com omplir les estones que no cal que siguem a casa o a la feina. La peque ja és més gran i la gran ja no diguem! Universitaria ella! Tinc la sensació d'estar vivint una transformació, un desenllaç ¡per fi! d'una situació que havia esdevingut estancada i que per fi es belluga. I l'important és que es bellugui, no que trontolli o tremoli, per que la sensació de que puc acompanyar el moviment fa que em senti millor i no m'angoixi tant. M'agraden els canvis que porten a situacions diferents i agradables, que permeten descobrir noves sensacions de tranquil·litat i descobriment personal i dels altres.

Aquesta nit la meva filla petita farà 10 anys. Fa uns instants, a l'hora d'anar a dormir, m'ha dit que hi ha quatre edats que li fan especial il·lusió celebrar: els 10, els 18, els 50 i els 100!!
Demà m'explicarà com s'imagina ella el camí de la vida. Penso prendre bona nota, per que segur que s'imaginarà un camí plé de coses bones que no voldria que oblidés en cap moment.

A TRAVÉS DE L'ESTIU...

No és que hagi volgut abandonar els meus blocs, és que jo m'he abandonat a L'ESTIU!!!...

Tret de les estones a l'oficina, tot és llum, color, calor... si! calor!

 però és que a mí ja m'està bé així!!.

Miro de dur l'home a llocs fresquets i fer-lo sentir com un tarçan...

I a les meves filles els hi passa igual.

Estàn disfrutant A TOPE! de les vacances, activitats, excursions, i amb la tranquil·litat i l'alegria de saber que el curs escolar ha anat bé.

La meva filla gran s'acaba de matricular de Turisme a la UAB.

No cal dir l'orgullosa que em sento.

La filla petita acaba d'arribar d'unes vacances amb "L'estiu és teu", encara està explicant mil i una històries passadas amb companys i monitors i rapel·lades, grimpades, patinades...

El meu home i jo ens estem possant en forma, encara tenim per davant un munt d'activitats per enfrontar i cal estar forts! Platja, muntanya, bicicleta, kilòmetres pels boscos...I encara ens queda mès de la meitat per passar!! 

La nota trista ha estat fa tot just una setmana, amb la mort de la meva iaia als 99 anys, bessàvia de tres netes. La porto dins del cor i dins els meus primers records més entrenyables d'infantesa.
Gràcies iaia, per haver format part d'aquest món i de la meva vida.
T'estimo!

La iaia Bárbara i jo.

1969

DOS LLOPS DINS DEL COR

Avui he tingut una enganxada forta amb una persona que estimo com a la meva vida. Paraules dites amb duresa i amb un to d’ira i odi fora de lo comú que hores desprès ha hagut de reconeixer com molt fora de tò i innecessari. El motiu, els nervis per haver de presentar un treball a l’escola. Sí, el de recerca de segon de batxillerat.


És lícit manifestar malestar, podem demanar espai i aïllament si així ho desitjem, però és important cuidar les formes de relacionar-nos amb el nostre entorn i molt més encara, amb les persones que ens estimen i a qui estimem.

Desprès d’això, ha passat una cosa molt curiosa. He anat a comprar i la bossa que servia per dur l’article duia aquest text:

Un vell indi que estava parlant amb el seu nét, i li deia:
- Em sento com si tingués dos llops lluitant dins del cor. L'un és un llop irat, violent i venjatiu. L'altre és ple d'amor i compassió.
El nét demanà: - I digues, avi, quin dels dos guanyarà la lluita en el teu cor?
L'avi respongué:   - Aquell que jo alimenti.

Això m’ha servit a mi, per a calmar el dolor que el llop irat pretenia fer-me.

Quan he arribat a casa, ella em demanava disculpes…

Les hi he acceptat, una mica distant (ho reconec) i he aprofitat per a demanar-li que ordenés la seva habitació… la penitència.

És important reconéixer quan fem mal als altres. És, a més, la manera en que legitimem que no acceptem ser maltractats. I també a l' inversa, alguna cosa així com que el respecte als altres comença per al respecte a un mateix…

La foto és meva.

UNA DE NEU I UNA DE PLATJA

En 7 dies, neu i platja. No està gens malament. Visca el Mediterràni!!

Tot va començar la setmana passada, lluna plena a la Masella nevada.

Vista des de l'Alberg.

El cansament l'endemà a la tarda era important.

I només 7 dies desprès...

Platja de Gavà, al costat mateix de la ciutat de Barcelona, avui.

Un matí de sol primaveral en plè hivern. Tot un luxe!!

Tot recordant els panells solars, he intentant absorvir el màxim de llum. Veiam si desprès funciono millor que els darrers dies, perque vaig de pila gastada.

Uns grans dies, la veritat. Ja només falta posar-m'hi a treballar i que la inspiració em trobi per una bona aquarel·la. Tinc tans temes que voldria plasmar... ara per ara, la meva obsessió és el mar, que difícil és pintar-lo i que s'assembli!

Les fotos són meves i de nosaltres tres.

Catalunya glaçada

Amb el fred polar d'aquests dies, és quan millor s'està a casa i molt més si t'ofereixen, un diumenge a la tarda, un berenar com el que han preparat el meu home i la meva filla petita: uns scones i unes creps acompanyades de melmelada de gerds, mantega  i xocolata desfeta... deliciós!

M'he oblidat fins i tot de que tenia que planxar!!

A part de veure les imatges d'una Catalunya vestida de blanc, hem anat a piscina - per tercer cop aquest any- i també ha hagut producció artística. M'he atrevit amb un altre aquarel·la. Tinc previst, aquests any, buscar d'anar a algún taller d'introducció a la tècnica.