L'ECONOMIA DEL BE COMÚ

Ahir em vaig entusiasmar amb l'entrevista que en Jaume Barberà va fer a en Cristian Felber, austríac, professor universitari d'economia, ballarí, escriptor i divulgador en matèries de economia i sociologia. És especialista en economia sostenible i alternatives per als mercats financers. I a més d'intel·ligent,  te molt bona planta.

Veure el programa "Singulars" del 33 és, per a mí, sedatiu alhora que em produeix molt bon rollo interior. M'encanta la programació dels dimarts al 33 -"via llibre" "valor afeigit" i aquesta de "Singulars". Poca cosa més veig a la TV.

Vull des d'aquí ajudar a difondre el vídeo del programa d'ahir per què crec, i seria el meu desitg, que pot ser l'inici d'alguna cosa molt bona que ja s'està creant. Però també crec que per fer possible el seu desenvolupament i el canvi que es proposa amb l'economia del be comú, és necessari que tothom estigui implicat. Per que com a consumidors tenim TOT a dir.

COM MOLA!!

Des de fa uns mesos em ronda l'idea d'emprendre quelcom per millorar el mon. Es que li fa falta...


I alguna cosa se m'acudirà, tard o d'hora. És la sensació que tinc.
Però ara per ara, i buscant idees, i navegant per la xarxa, i parlant amb gent doncs resulta que descobreixo moltíssimes coses interessants i que crec que s'han de donar a conéixer.


Avui m'he topat amb una pàgina, lanzanos.com,  que ajuda a la gent que té una idea a poderla parir per dir-ho d'alguna manera. Com? si el que es necessita són diners i la qüestió del finançament està tant difícil d'obtenir?... doncs  a través del mecenatge, així diuen que és com es va poder parir la "fregona":




LA VERDADERA HISTORIA DE LA FREGONA from Ivan Roiz on Vimeo.

L'ENHORABONA, EGIPTE! UN BON DIA!!

Després dels meus mal sons de fa uns dies, sembla que sí, per fí, torna a veure's la llum per alguns indrets del planeta.
A Egipte ja poden começar a celebrar la transició.  Un pas més cap a un futur de més autodeterminació i esperança. Així els hi ho desitjo.

 

Després de la decepció d'ahir a última hora, sembla que la xifra de la data d'avui els ha donat sort  11-02-2011, capicúa!

L'aquarel·la l'he pintat jo.

PASSIÓ PEL SOL

Entenc per què el SOL és venerat des de temps inmemoriables. Juntament amb l'aigua del nostre planeta, ho és tot. Però el programa d'ahir a REDES em va entusiasmar especialment quan parlàven d'ell, l'inspirador de l'energia del futur, o del passat segons amb quins ulls es miri la llegenda de l'Atlantida y també la peli de ficció Dinotopia on l'energia procedeix directament del sol.


Mentre escolto el que diu l'Eduard Punset i l'entrevistat Steve Cowley, faig un sketch del que entenc és l'energia del futur i amb quedo amb aquesta frase:

EN EL FUTUR OBTINDREM L'ENERGIA A PARTIR DEL CONEIXEMENT.

Més informació aquí:  Fusion for Energy

L'ART DE VIURE

M’he topat avui amb una llegenda que voldré recordar:



Fa uns quants anys, un grup de misioners es va endinsar a l’Amazonia brasilera i es va topar amb un grup d’indis que utilitzaven instruments extremadament primitius per a tallar la llenya. Els misioners van decidir fer un esforç i van regalar a aquells indis un parell de ganivets d’acer inoxidable de fabricació nordamericana.


Un parell d’anys mes tard, van tornar de nou a aquella regió i es van entrevistar amb els mateixos indis. Un dels misioners va preguntar:


- “Que tal els ganivets?”


I un dels indis va resprondre inmediatament:


- “Molt be. Tallem ara la llenya deu vegades més ràpidament que abans”.


El misioner va fer la següent observació:


- “Estareu doncs produïnt deu vegades més llenya que abans”...



L’indi va respondre perplexe:

—" No. Tallem la mateixa quantitat de llenya que abans, només que ara disfrutem deu vegades més de temps per a fer alló que realment ens agrada”.


Aquest és l’esquema mental que m’agradaria que formés part de la nostra percepció dels fets económics i socials més elementals.


Només així imagino jo que el món pot evolucionar d’una manera molt interessant. Tenim la tecnologia, tenim els mitjans, fem servir també la saviesa, l’art de viure!!!

LA VIDA ÚTIL DE LES COSES

Aquest és el meu mòbil, la meva versió particular "Nexus One" (ironic mode)...

Podria dir-se que ara està de moda cada cop més i sembla que està acceptat com a "postura intel·ligent" el fet d'aprofitar la vida útil de les coses i fins i tot mirar de reparar-les abans de rebutxar-les per altres de noves. Però no fa gaire, el que semblava que tenia valor era posseïr objectes amb olor de nou, que encara conservessin la lluentor, com acabades de treure del plàstic que les recobria. Això representava poder, abundància, de persona que fa realitat els seus somnis.

Per fortuna, aquesta actitut (tan d'anunci de tele, per un altre banda), està quedant desfassada i antiga. El que mola ara és apanyar-se amb el que es té i fer gala de no necessitar gaires coses... Ops!! espera, això no és veritat encara... o si?

Relativament.

De la mateixa manera que La Crisi està desempolsinant activitats de tota la vida, de les de baix cost com poden ser llegir, dibuixar o pintar, converçar, fer llargues caminades per llocs bonics, fer volar un estel a la platja... hi ha diversos moviments que ens ho volen recordar i que potser seràn més coneguts en un pròxim futur. És, opino, inevitable. Representa a la llei del pèndul. Estàvem tocant l'extrem de la sobreproducció, el sobreconsum i l'activitat sense frè i ara toca recular.

Paraules com Decreixement, Sostenibilitat o Moviment lent (click al damunt) estàn cada cop més en boca de més gent, apuntant sobre tot a la gent jove. És per això que potser hi ha una petita esperança de que la nostra societat s'encamini a un nou futur menys desaprensiu amb la natura de totes les coses (inclós la nostra pròpia)... o es que senzillament vull pensar això per sentir-me millor. Ments brillants d'aquest planeta, seguiu pensant, oi?

Afil·lar l'enginy amb les coses que ja posseïm per no haver de carregar el nostre entorn ni malbaratar els recursos limitats de la terra és tot un repte però... que passarà si tot recula? Com mantindrem els llocs de treball si s'altera aquest cercle que des de fa un segle ha regit les nostres vides? Bé, ja està passant. Tot i que de manera obligada. El preu, que no el valor, desorbitat d'algunes coses es va inflar tant que una part de la societat ha "despertat" per dir-ho de alguna manera, deixant de consumir tant, o l'han fet "despertar" fent sonar la trompeta de "no més crèdit",  de manera que també s'ha congelat el consum  de les coses que feient mantenir l'"status quo" - habitatge/cotxes- amb repercusions que encara no s'han materialitzat del tot.

Per la meva part, i per voluntat pròpia, el meu mòbil no el substitueixo per cap altre per la senzilla raó de que em dona el servei que necessito. I és super resistent! Si jo utilitzés el Facebook, podria afegir-me al grup de gent a qui se li ha caigut el mòbil a terra vint-i-cinc mil cops i no li ha passat rés!! Senzillament, una compra no sé si intel·ligent, però sí justa. Síiii, ja sé, el va comprar el meu home, però ell no el fa servir gaire i me'l vaig quedar jo per què em va semblar simpàtic de manegar-ho (fàcil i resultón... el mòbil eh?).

LA JOIA CIENTÍFICA DEL SUD D'EUROPA

Ahir es va inaugurar.

Al costat de la carretera que porta de Sant Cugat a Cerdanyola, a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), hi emergeix un edifici singular amb aspecte de cargol gegant. No és una base extraterrestre ni tampoc un estadi cobert, sinó una instal•lació d’última generació dedicada a l’estudi de la matèria i, per extensió, al progrés general de la ciència, des de la química industrial i la microelectrònica fins als fàrmacs i la biologia molecular. Els seus promotors confien fins i tot que es converteixi en un dinamitzador econòmic de la zona. És el sincrotró Alba, la instal•lació científica més gran i més costosa d’Espanya i del sud d’Europa. Enllaç a la notícia.

Aquí una breu presentació molt didàctica del que representa aquest complexe científic.

M'encantaria treballar en projectes relacionats amb aquestes recerques!. Ho trobo molt estimulant.

NEVADA BARCELONA 2010

I com no, jo també he fet fotos de la Barcelona del 8 de març.

El colapse circulatori a Barcelona i rodalies, i els talls d'energia eléctrica a molts indrets de Girona (mes de 20.000 llars sense electricitat dos dies després) recorden altres ciutats europees. Aquí les notícies del febrer passat (fer clic):

El temporal de nieve colapsa Londres, París y Milan · ELPAÍS.com

La nieve colapsa el transporte aéreo en media Europa

Una intensa nevada paraliza Londres y el sur de Inglaterra Mundo, elmundo.es

No menciono això per excusar rés ni a ningú. Evidentment, en el cas de Catalunya han hagut molts errors en la gestió del que se sabia que habia de ser un temporal de neu que podia dificultar molt els transports. La previsió meteorologica va se informada degudament a les autoritats competents durant el cap de setmana.

 La indignació de la gent per la manca de notícies i les llarges hores abans de poder arribar a les seves cases, es podien haber estalviat, en molts casos, d'haver hagut un avís previ a la població una mica més contundent i seriós. Potser més d'un hagués agafat les cadenes si les tenia, ho avançat l'hora de marxar cap a casa en un dia laborable com era...

EL REBEL

L' atmosfera de la nostra societat fa temps que està seriosament malmesa, com la natura del planeta. Cada cop més reglamentacions, noves normatives restrictives, menys llibertats i més impediments i alhora, escàndols més grossos surgeixen a la llum pública (ja era hora) però que sembla que queden suspesos en una impunitat etèrea e infinita. Com si diguerem, aquí no passa rés… I al mateix temps, no sembla que ens afecti gaire. Ens deu semblar que no podem fer rès i per tant, per què inmutar-se?

Em recorda la paràbola de la granota bullida. Si intentes ficar-la viva dins d’una olla bullint, et salta despavorida, salvant-se, per que ha notat la diferència de temperatura. En canvi, si la fiques amb l’aigua freda i la fas bullir, la granota passa per un procès d’atontament per que és incapaç de percebre les variacions de la temperatura. Seguidament perd la conciència i mor.

La figura del boig del Tarot, em mereix un especial respecte. És la granota que salta abans que l’aigua s’escalfi. És l’esperit d’aquell individu que encara no ha sucumbit. El seu comportament va contra la corrent i ningú sospita que és per pura supervivència...

El boig, és perillós, per la societat si mès no, per que és difícil de manipular. Simbolitza vida i llibertat. És inconformista i reacciona, tot i que no te clar cap a on vol anar. És representa a ell mateix i no necessita pertanyer a cap col.lectiu. És ell en la seva totalitat.
És el rebel per naturalesa, però no violent per natura.

El boig del tarot és el veritable èsser espiritual que hi ha dins nostre. Lliure. Sense imposicions. Creatiu. Individual.

Hem oblidat que ningú ens obliga a fer el que va en contra de la nostra essència. No és necessari lluitar, tan sols tenir el coratge d’acceptar la nostra responsabilitat, la nostra individualitat. Renunciar a la nostra responsabilitat es com deixar les nostres vides en mans dels altres, en mans del sistema, del poder... Ho volem, això?

Com podem canviar les coses com a grup si encara no hem après a ser persones individuals?