ROQUES DE XOCOLATA PER TOT SANTS

No fem panellets. Cada any des que les meves filles havien de portar els ingredients a l'escola, hem tingut panellets fets a casa.
Aquests any, com que ja s'han fet grans totes dues per fer-ne a l'escola, a casa em fet quelcom de diferent. Gràcies a una companya de la feina, la Rosser B. que em va passar la recepta, ja ens em llepat els fits uns quants cops i avui n'hem fet més per dur-los demà al cementiri de la febre groga, a la Conreria, on ens reunirem a l'aire lliure (si el temps ens ho permet) alguns veïns de la zona per a fer una gran olla de sopa de pedres i una botifarrada o el que cadascú es porti per fer a la brasa.
En cabat, per postres tothom porta la seva i nosaltres oferirem això, les roques de xocolata. Espero que agradin a tothom!

Ingredients:

Xocolata per fondre o xocolata de rajola a la taça per a  postres i una cullarada i mitja de mantega.

Unes quantes nous triturades.

Algun altre fruit sec, com ametlla (opcional) ho podem fer nomes amb nous i xocolata i cereals.

Cereals integrals (jo ho he provat amb els nature form del Carrefour).

Preparació del plat:

En un plat soper gran, barrejarem dos grapats grans de cereals, mitja bossa de nous triturades i mitja d’ametlla .

Fonem la xocolata i l'aboquem al plat amb els altres ingredients.

Ara amb l’ ajuda d’una cullera sopera hem d’aconseguir que tot quedi untat de xocolata, remenarem amb paciència i sense trencar els cereals.

Damunt d’una safata gran amb un paper de forn al damunt anirem col·locant cullerades de la pasta que hem fet i sense que es toquin unes amb les altres anirem omplint tot el paper.

En acabar, unes hores a la nevera i ja podem col·locar-les una damunt de l’altre en una plat per servir.

Les guardarem a la nevera ja que amb la calor la xocolata i es pot fondre.

ESTAN BONÍSSIMES!!!


En un altre post explicaré això de la sopa de pedres...

CASTANYADA I CANVI D'HORA

Els meravellosos colors de la tardor!! 

M'encanta la tardor!. No puc escollir entre ella i la primavera... Trobo que és el moment en el qual la natura aconsegueix la seva màxima expresió, la realització total, la raó de ser de les estacions. L'etapa final del cicle que comença amb la primavera, just abans del descans, de l'hivern.

És com el final del dia, relaxat... o com la fi de la vida, amb la sensació de que el que cal ja és gaudir tranquil·lament i descansar de la lluita. Serà la nostra mort com un somni o un hivern?  Si és així, no seria lògic pensar també que el següent que esdevé és un altre vida, com un dia o una primavera més?

Avui  (en realitat ahir, doncs mentre escric aquestes linies ja és passada mitja nit ) hem gaudit dels colors del poble de Viladrau, que aquest dies celebren les festes de la castanyada, amb un dinar a la cerveseria de la Plaça que ha estat rodó.

La foto és meva, d'avui a Viladrau.

Aquesta planta es un Croton Tirabuzon. El que deiem dels colors de la tardor... aquesta els té TOTS!!

La vaig descobrir la setmana passada, quan buscava una planta per portar-li  a una companya que era a l'hospital, acavada de ser operada (ara ja està estupenda, ella).

Li va agradar molt, i a mí també. Tant que al dia següent no vaig poder estar-me'n i vaig anar a comprar una per casa. La tinc al centre de la sala i li dona un punt de caliu molt agradable. La foto l'he feta a la terrassa per poder apreciar millor els colors, la llum natural és el que té.

Aquesta casa és també a Viladrau. És pot dir que està inmersa de plé dins la tardor... !!

M'imagino que ha d'haver una fauna intentant col·lar-se dins la casa, rotllo aranyes i aquestes coses. Pero a que és una passada!!

És gairebé impossible d'apreciar, però penjat d'aquest arbret i ha un CD!!

Tornant a casa, a estat un bon dia.


Se m'ha fet molt tard de nit amb el post d'avui, però demà (bé, avui) el dia tindrà 25 hores, i no haig d'anar a treballar.

Bé, ara sí...  BONA NIT!

EL CURS DE LA VIDA

Buff!! Moltes setmanes sense escriure per aquí. I no serà per falta de material. Desprès d'un estiu en el qual el meu balanç personal a estat més que satisfactori i que recordo amb molta alegria, cosa que em fa sentir energéticament plena, ara anem força ocupats aquest dies, i no només d'obligacions feixugues i presses angoixants.
Hem buscat el temps i l'hem omplert de coses que ens fan sentir bé fora de casa: curs d'italià el meu home, "L'art de fer" la Júlia (taller d'expressió artística) i dibuix i aquarel·la i "coaching" jo. Són els tallers que el Centre Cívic del nostre barri ens ofereix i ens permet descobrir que  HI HA VIDA més enllà de la feina i els estudis!!!

Estem redescubrint com omplir les estones que no cal que siguem a casa o a la feina. La peque ja és més gran i la gran ja no diguem! Universitaria ella! Tinc la sensació d'estar vivint una transformació, un desenllaç ¡per fi! d'una situació que havia esdevingut estancada i que per fi es belluga. I l'important és que es bellugui, no que trontolli o tremoli, per que la sensació de que puc acompanyar el moviment fa que em senti millor i no m'angoixi tant. M'agraden els canvis que porten a situacions diferents i agradables, que permeten descobrir noves sensacions de tranquil·litat i descobriment personal i dels altres.

Aquesta nit la meva filla petita farà 10 anys. Fa uns instants, a l'hora d'anar a dormir, m'ha dit que hi ha quatre edats que li fan especial il·lusió celebrar: els 10, els 18, els 50 i els 100!!
Demà m'explicarà com s'imagina ella el camí de la vida. Penso prendre bona nota, per que segur que s'imaginarà un camí plé de coses bones que no voldria que oblidés en cap moment.