L'ENHORABONA, EGIPTE! UN BON DIA!!

Després dels meus mal sons de fa uns dies, sembla que sí, per fí, torna a veure's la llum per alguns indrets del planeta.
A Egipte ja poden começar a celebrar la transició.  Un pas més cap a un futur de més autodeterminació i esperança. Així els hi ho desitjo.

 

Després de la decepció d'ahir a última hora, sembla que la xifra de la data d'avui els ha donat sort  11-02-2011, capicúa!

L'aquarel·la l'he pintat jo.

L'ART DE VIURE

M’he topat avui amb una llegenda que voldré recordar:



Fa uns quants anys, un grup de misioners es va endinsar a l’Amazonia brasilera i es va topar amb un grup d’indis que utilitzaven instruments extremadament primitius per a tallar la llenya. Els misioners van decidir fer un esforç i van regalar a aquells indis un parell de ganivets d’acer inoxidable de fabricació nordamericana.


Un parell d’anys mes tard, van tornar de nou a aquella regió i es van entrevistar amb els mateixos indis. Un dels misioners va preguntar:


- “Que tal els ganivets?”


I un dels indis va resprondre inmediatament:


- “Molt be. Tallem ara la llenya deu vegades més ràpidament que abans”.


El misioner va fer la següent observació:


- “Estareu doncs produïnt deu vegades més llenya que abans”...



L’indi va respondre perplexe:

—" No. Tallem la mateixa quantitat de llenya que abans, només que ara disfrutem deu vegades més de temps per a fer alló que realment ens agrada”.


Aquest és l’esquema mental que m’agradaria que formés part de la nostra percepció dels fets económics i socials més elementals.


Només així imagino jo que el món pot evolucionar d’una manera molt interessant. Tenim la tecnologia, tenim els mitjans, fem servir també la saviesa, l’art de viure!!!

ARBRES EN PRIMAVERA

El mateix conjunt d'arbres,

distanciats de dos mesos

entre les fotos de la dreta i

les de l'esquerra...

i entremig, aquestes altres:

Les fotos les he fet jo.

LA VIDA ÚTIL DE LES COSES

Aquest és el meu mòbil, la meva versió particular "Nexus One" (ironic mode)...

Podria dir-se que ara està de moda cada cop més i sembla que està acceptat com a "postura intel·ligent" el fet d'aprofitar la vida útil de les coses i fins i tot mirar de reparar-les abans de rebutxar-les per altres de noves. Però no fa gaire, el que semblava que tenia valor era posseïr objectes amb olor de nou, que encara conservessin la lluentor, com acabades de treure del plàstic que les recobria. Això representava poder, abundància, de persona que fa realitat els seus somnis.

Per fortuna, aquesta actitut (tan d'anunci de tele, per un altre banda), està quedant desfassada i antiga. El que mola ara és apanyar-se amb el que es té i fer gala de no necessitar gaires coses... Ops!! espera, això no és veritat encara... o si?

Relativament.

De la mateixa manera que La Crisi està desempolsinant activitats de tota la vida, de les de baix cost com poden ser llegir, dibuixar o pintar, converçar, fer llargues caminades per llocs bonics, fer volar un estel a la platja... hi ha diversos moviments que ens ho volen recordar i que potser seràn més coneguts en un pròxim futur. És, opino, inevitable. Representa a la llei del pèndul. Estàvem tocant l'extrem de la sobreproducció, el sobreconsum i l'activitat sense frè i ara toca recular.

Paraules com Decreixement, Sostenibilitat o Moviment lent (click al damunt) estàn cada cop més en boca de més gent, apuntant sobre tot a la gent jove. És per això que potser hi ha una petita esperança de que la nostra societat s'encamini a un nou futur menys desaprensiu amb la natura de totes les coses (inclós la nostra pròpia)... o es que senzillament vull pensar això per sentir-me millor. Ments brillants d'aquest planeta, seguiu pensant, oi?

Afil·lar l'enginy amb les coses que ja posseïm per no haver de carregar el nostre entorn ni malbaratar els recursos limitats de la terra és tot un repte però... que passarà si tot recula? Com mantindrem els llocs de treball si s'altera aquest cercle que des de fa un segle ha regit les nostres vides? Bé, ja està passant. Tot i que de manera obligada. El preu, que no el valor, desorbitat d'algunes coses es va inflar tant que una part de la societat ha "despertat" per dir-ho de alguna manera, deixant de consumir tant, o l'han fet "despertar" fent sonar la trompeta de "no més crèdit",  de manera que també s'ha congelat el consum  de les coses que feient mantenir l'"status quo" - habitatge/cotxes- amb repercusions que encara no s'han materialitzat del tot.

Per la meva part, i per voluntat pròpia, el meu mòbil no el substitueixo per cap altre per la senzilla raó de que em dona el servei que necessito. I és super resistent! Si jo utilitzés el Facebook, podria afegir-me al grup de gent a qui se li ha caigut el mòbil a terra vint-i-cinc mil cops i no li ha passat rés!! Senzillament, una compra no sé si intel·ligent, però sí justa. Síiii, ja sé, el va comprar el meu home, però ell no el fa servir gaire i me'l vaig quedar jo per què em va semblar simpàtic de manegar-ho (fàcil i resultón... el mòbil eh?).

ARBRES CAP A LA FI DE L'HIVERN

Avui ha estat un dia suau, amb força estones de sol. He aprofitat que duia la càmara i he fet unes quantes fotos dels protagonistes del parc. Els trobo especialment expresius en aquest moment de l'any. Les branques totalment nues s'atancen al cel i no els hi cal dir rés, el gest és un clam al sol. Com un nen petit amb els braços en alt, esperant que sa mare li posi la samarreta. Volen llum, més calor, i poder així vestir-se de gala.

La intenció és poder fer les fotos en les mateixes posicions, un parell de mesos més tard i apreciar així, encara més, la màgia del canvi.

Les fotos són meves.