Em recorda la paràbola de la granota bullida. Si intentes ficar-la viva dins d’una olla bullint, et salta despavorida, salvant-se, per que ha notat la diferència de temperatura. En canvi, si la fiques amb l’aigua freda i la fas bullir, la granota passa per un procès d’atontament per que és incapaç de percebre les variacions de la temperatura. Seguidament perd la conciència i mor.
La figura del boig del Tarot, em mereix un especial respecte. És la granota que salta abans que l’aigua s’escalfi. És l’esperit d’aquell individu que encara no ha sucumbit. El seu comportament va contra la corrent i ningú sospita que és per pura supervivència...
El boig, és perillós, per la societat si mès no, per que és difícil de manipular. Simbolitza vida i llibertat. És inconformista i reacciona, tot i que no te clar cap a on vol anar. És representa a ell mateix i no necessita pertanyer a cap col.lectiu. És ell en la seva totalitat.
És el rebel per naturalesa, però no violent per natura.
El boig del tarot és el veritable èsser espiritual que hi ha dins nostre. Lliure. Sense imposicions. Creatiu. Individual.
Hem oblidat que ningú ens obliga a fer el que va en contra de la nostra essència. No és necessari lluitar, tan sols tenir el coratge d’acceptar la nostra responsabilitat, la nostra individualitat. Renunciar a la nostra responsabilitat es com deixar les nostres vides en mans dels altres, en mans del sistema, del poder... Ho volem, això?
Com podem canviar les coses com a grup si encara no hem après a ser persones individuals?
