Què faig quan em sento així? Com que no m'agrada patir -penso que és una perdua de temps- doncs em dono una treba. Em permeto estar "blue" i escolto el que m'haig de dir .Si no ho faig, si no em faig cas, ho aniré arrossegant mès temps del que cal.
I que em dic? Doncs que sí, que hi ha motius per estar ploff, com tothom els podem tenir.
El que em molesta d'estar així ès que em marxa la inspiració per a resoldre el que es pot resoldre. I decidir què no depènd de mi. Cal descansar la ment. No forcem, val? Que ens pot ajudar?. La dimensió temporal pot ajudar, doncs: paciència.
Què mès puc fer? Dirigir la ment. Com vols sentir-te?: - BE!!. Hi ha motius per a poder sentir-te bé? I aquí és on entra la lògica, la matèmatica podriem dir. En un món absolutament caòtic, on tot el que ÉS també te el seu oposat, sí que hi ha per triar. Haig de trobar l'estímul. I se m'acudeix que estic interessada en saber què coi ha passat amb l'accelerador de partícules del CERN (el Laboratori Europeu de Física de Partícules) desprès de que un presumpte ocell deixès anar un tros de pà que va obturar un dels transformadors elèctrics havent d'aturar de nou la instal.·lació. Un any sencer de reparacions des que el passat setembre es va inaugurar i seguidament avariar, i ara això!
Hi ha un parell de físics del projecte que pensen que se'ls podria estar intentant sabotejar la màquina des del futur... poca broma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada