CASTANYADA I CANVI D'HORA

Els meravellosos colors de la tardor!! 

M'encanta la tardor!. No puc escollir entre ella i la primavera... Trobo que és el moment en el qual la natura aconsegueix la seva màxima expresió, la realització total, la raó de ser de les estacions. L'etapa final del cicle que comença amb la primavera, just abans del descans, de l'hivern.

És com el final del dia, relaxat... o com la fi de la vida, amb la sensació de que el que cal ja és gaudir tranquil·lament i descansar de la lluita. Serà la nostra mort com un somni o un hivern?  Si és així, no seria lògic pensar també que el següent que esdevé és un altre vida, com un dia o una primavera més?

Avui  (en realitat ahir, doncs mentre escric aquestes linies ja és passada mitja nit ) hem gaudit dels colors del poble de Viladrau, que aquest dies celebren les festes de la castanyada, amb un dinar a la cerveseria de la Plaça que ha estat rodó.

La foto és meva, d'avui a Viladrau.

Aquesta planta es un Croton Tirabuzon. El que deiem dels colors de la tardor... aquesta els té TOTS!!

La vaig descobrir la setmana passada, quan buscava una planta per portar-li  a una companya que era a l'hospital, acavada de ser operada (ara ja està estupenda, ella).

Li va agradar molt, i a mí també. Tant que al dia següent no vaig poder estar-me'n i vaig anar a comprar una per casa. La tinc al centre de la sala i li dona un punt de caliu molt agradable. La foto l'he feta a la terrassa per poder apreciar millor els colors, la llum natural és el que té.

Aquesta casa és també a Viladrau. És pot dir que està inmersa de plé dins la tardor... !!

M'imagino que ha d'haver una fauna intentant col·lar-se dins la casa, rotllo aranyes i aquestes coses. Pero a que és una passada!!

És gairebé impossible d'apreciar, però penjat d'aquest arbret i ha un CD!!

Tornant a casa, a estat un bon dia.


Se m'ha fet molt tard de nit amb el post d'avui, però demà (bé, avui) el dia tindrà 25 hores, i no haig d'anar a treballar.

Bé, ara sí...  BONA NIT!

PARC DE CERVANTES

Aquests dos exemplars de roses són les que em van agradar més del X Concurs de roses noves del Parc de Cervantes, que es va celebrar tot just fa una setmana. Es tracta de varietats noves fruit de creuaments que no s'han produït mai abans.

Altres que em van agradar molt:

FOTOGRAFIAR FLORS

He llegit que per que el colors intensos que acostumen a tenir les flors, sobretot les vermelles, surtin bé a les fotos, la llum natural no ha de ser gaire intensa. Es a dir, que la llum d'aquest dies passats, tamissada pels núbols, m'ha permés de fer aquestes fotos en condicions òptimes.
La càmera és la que és, Nikon Coolpix L20 10 megapíxels, la fotògrafa també i els models estupendos aquí queden...

ARBRES EN PRIMAVERA

El mateix conjunt d'arbres,

distanciats de dos mesos

entre les fotos de la dreta i

les de l'esquerra...

i entremig, aquestes altres:

Les fotos les he fet jo.

SANT JORDI A CASA!

Per descomptat, el mes d'Abril és el mes de la rosa... un jardí de roses a casa!!

Com m'agrada!

La foto del llibre en forma de pastís... vull dir, del pastís en forma de llibre -tal i com va puntualitzar la Júlia ràpida com és- no la he pogut publicar. De fet no hi ha foto del pastís per que el meu estimat marit ha estat mès ràpid que jo i com dinen junts ells dos, quan he arribat a la tarda ja havien fet profit de bona part d'ell, fins i tot el petal natural que hi duia se l'havien cruspit!!. Enfin!!

El pastís de Sant Jordi és un típic pa de pessic, rectangular, però amb més capes de mantega intercalades entre els talls, primets, de pa de pessic. Aquest pastís no es decora pels costats amb mantega, bocins d'ametlla o de xocolata, sinó que les capes han de semblar fulls d'un llibre. Es guarneix amb sucre cremat o sucre llustre i s’hi grava un Sant Jordi i/o una rosa vermella.

Tot i que no es meva la foto, el nostre pastís venia a ser com aquest altre:

Pel meu gust, un pel massa dolç.

NEVADA BARCELONA 2010

I com no, jo també he fet fotos de la Barcelona del 8 de març.

El colapse circulatori a Barcelona i rodalies, i els talls d'energia eléctrica a molts indrets de Girona (mes de 20.000 llars sense electricitat dos dies després) recorden altres ciutats europees. Aquí les notícies del febrer passat (fer clic):

El temporal de nieve colapsa Londres, París y Milan · ELPAÍS.com

La nieve colapsa el transporte aéreo en media Europa

Una intensa nevada paraliza Londres y el sur de Inglaterra Mundo, elmundo.es

No menciono això per excusar rés ni a ningú. Evidentment, en el cas de Catalunya han hagut molts errors en la gestió del que se sabia que habia de ser un temporal de neu que podia dificultar molt els transports. La previsió meteorologica va se informada degudament a les autoritats competents durant el cap de setmana.

 La indignació de la gent per la manca de notícies i les llarges hores abans de poder arribar a les seves cases, es podien haber estalviat, en molts casos, d'haver hagut un avís previ a la població una mica més contundent i seriós. Potser més d'un hagués agafat les cadenes si les tenia, ho avançat l'hora de marxar cap a casa en un dia laborable com era...

ARBRES CAP A LA FI DE L'HIVERN

Avui ha estat un dia suau, amb força estones de sol. He aprofitat que duia la càmara i he fet unes quantes fotos dels protagonistes del parc. Els trobo especialment expresius en aquest moment de l'any. Les branques totalment nues s'atancen al cel i no els hi cal dir rés, el gest és un clam al sol. Com un nen petit amb els braços en alt, esperant que sa mare li posi la samarreta. Volen llum, més calor, i poder així vestir-se de gala.

La intenció és poder fer les fotos en les mateixes posicions, un parell de mesos més tard i apreciar així, encara més, la màgia del canvi.

Les fotos són meves.

UNA DE NEU I UNA DE PLATJA

En 7 dies, neu i platja. No està gens malament. Visca el Mediterràni!!

Tot va començar la setmana passada, lluna plena a la Masella nevada.

Vista des de l'Alberg.

El cansament l'endemà a la tarda era important.

I només 7 dies desprès...

Platja de Gavà, al costat mateix de la ciutat de Barcelona, avui.

Un matí de sol primaveral en plè hivern. Tot un luxe!!

Tot recordant els panells solars, he intentant absorvir el màxim de llum. Veiam si desprès funciono millor que els darrers dies, perque vaig de pila gastada.

Uns grans dies, la veritat. Ja només falta posar-m'hi a treballar i que la inspiració em trobi per una bona aquarel·la. Tinc tans temes que voldria plasmar... ara per ara, la meva obsessió és el mar, que difícil és pintar-lo i que s'assembli!

Les fotos són meves i de nosaltres tres.