Ahir em vaig divertir molt quan la meva filla petita, picant-me l’ullet em va preguntar si jo sabia per què la gent del món del teatre es desitja molta merda.
El cert és que, com alguns cops , no havia jo analitzat fins a les arrels d’aquesta tradició. Potser pensava que la merda era símbol de bona sort, si... però, perquè? M’encanten els infinits perquès infantils. Són tan lúcids, tan nítids. Em recorden que no hem de donar per fet moltes coses, que no em d’oblidar el raonament últim i tampoc acceptar-ho tot com un automatisme heredat ...
I la Júlia em picava l’ullet per que intuia que jo no sabia la resposta correcta i ella sí. I em va explicar que quan fa molt de temps la gent anava a una estrena al teatre, tot de gent ben mudada baixant dels carruatges intentant no trepitjar les caques de cavall, els actors s’alegràven i es desitjaven precissament això, molta merda, munts de merda querquè això volía dir que el teatre seria ple de gom a gom...
I com saps tu això? Li vaig preguntar. I ara sí, tota triunfant, em constesta:- doncs de la tele, per a que vegis que també s’aprenen coses.- Jajajajja, ja veig!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada