He respirat la pau entre les persones que hi havia al Palau Reial de Pedralbes aquest matí. M’he passejat entre els diversos artistes escampats al sol o a l’ombre, mig ajeguts i amagats com bolets alguns, a ple sol i dempeus els altres. Tots inmersos en el no temps. Aquell espai gloriós on es troba la potencialitat creativa.
M’he alegrat tant per ells!, sentint que estaven en el moment adequat en el lloc desitjat per convocatòria setmanat d’un d’ells, en Raimundo López Bayarri, aquarel·lista i membre de l’Associació d’Aquarel·listes de Catalunya. Un matí absolutament vibrant de llum, nítid com l’aire d’alta muntanya pel fort vent que bufava, però alhora a l’abric dels arbres i edificacions monumentals del lloc en qüestió.
Estic segura que avui molts d’ells hauran agraït el dia magnífic, perque... quin fred que van passar el dimecres passat en la convocatòria del Port Olímpic! Fins i tot hom pot intuïr-ho observant algunes de les pintures d’aquell dia: tons freds, ambient boirós i humit, molt humit. A peu de port que eren!
Seguidora dels blocs d'algúns d'ells, tenia molts desitjos de veurel’s en acció. Semblava una fan -superdiscreta, això sí que ho tinc-, a la recerca del seu ídol! Càmera de fotos en mà (això de la càmera s’està convertint en una obsesió, acabaré fent-me reportera). Fa tres mesos que sé d’aquestes trobades i la d’avui tenia lloc tan a prop d’on treballo que no m’ha sigut difícil sacrificar els vint minuts de l’esmorzar per anar a veure’ls.
El cert és que m'ha emocionat veure les seves obres en gestació. En arribar jo, alguns ja havien fet l’esbós a llàpis i diverses aiguades que deixaven entreveure el fons de l’escena. Quan he marxat, encara algú estava dibuixant curosament a mà alçada, segura i experimentada.
Per les posicions dels artistes, es podia endevinar els diferents interessos de cadascú. L’escultura molts d’ells, la vegetació i, potser en menys mesura, l’arquitectura amb la seva difícil proporció i perspectiva. I tots units per la mateixa passió: la forma, l’escena, la llum, l’aigua... el color!!
Tot i que l'aquarel·la és el meu hobby, no li puc dedicar gaire temps. Els artistes de la colla dels dimecres que he vist avui,encara que no tots ho semblaven, la majoria deuen ser avis o en l’edat de ser-ho. Em falta molt encara, per arribar a la jubilació. M’ho prendré com que ara estic aprenent i quan em jubili (si és que això pot arribar algún dia) serà quan em graduaré. Somiar no és difícil i fa sentir bé!.
Jo de gran vull ser... AQUAREL·LISTA!!!
Les fotos són meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada