LA NIT MÉS LLARGA

Eiiii!! Ja tenim nen Jesús!! Aquest dissabte passat vam anar el meu home, la nostra filla petita i jo a la Fira de Santa Llúcia, la de la Catedral de Barcelona. Vam aconseguir estar allà cap a les 11 amb un bon sol i per evitar aglomeracions.

Al poc de voltar, ja vam veure el nen que ens anava bè pel nostre pessebre i com no, tambè van venir els seus pares i corresponents ruc i vaca. Amb la qual cosa, hem convertit la Verge i el Sant antics, en pastorets per a poder acomodar la nova família. Tambè hem incorporat un pixaner, a petició de la insistent Júlia.

Ahir diumenge pel matí: piscina i a la tarda cinema davant la tele amb un fred espantós fora.

A la feina ens han ofert una xocolatada amb xurros per celebrar el Nadal tots junts, que ha entrat força bè a les 9 del mati. Ja fa dos anys que no s’organitza un sopar multitudinari,  a causa de la crisi.

Desprès i abans de recollir la peque al cole, he passat per alguns comerços per enllestir els últims regals. Va bè tenir aquest dies de festes i celebracions en mig de la foscor de l’hivern. A mi em fan estar activa d’una manera que potser no ho estaria, de no tenir aquestes tradicions. Però tambè penso en les persones que pel que sigui ho passen malament quan s’acosten aquestes dates i em sap molt greu per elles.

Dama Yule

I AVUI...SOLSTICI D'HIVERN!: solstitium (sol sistere o sol quiet). Quan he sortit de casa encara era nit tancada. La nit mès llaaaarga de l’any, acompanyada d’un dia fred, humid i molt gris.

Durant el solstici d’hivern, es celebrava la tornada del SOL!!, especialment en les cultures romana i celta: a partir d’aquesta data els dies comencen a allargar-se i això s’associava amb el triomf del sol sobre les tenebres. Es celebrava encenent focs (ara són llums, lluminària per tot arreu!). Posteriorment, l’esglèsia Catòlica va decidir situar en una data pròxima, el 25 de desembre, el Naixement de Jesucrist, donant-li el mateix caràcter simbòlic de renaixença de l’esperança i la llum en el mon i tractant així de treure importància a les festivitats paganes de l’epoca.

Sigui el que sigui, penso que és bó celebrar que estem vius i que malgrat les dures condicions de vida que potser en el nostre entorn inmediat no es dónen, però que no fa gaires anys i en l'antiguitat sí eren habituals, estem junts per compartir, però sobre tot gràcies a que compartim o haviem compartit en el més pur sentit de la paraula. La tradició ens mostra que ser solidaris en aquestes dates havia salvat a mès d'una família en el passat de patir massa penúries per no tenir prou per passar l'hivern. En dates com aquestes, els nostres ancestres es reunien al voltant d'un foc guaridor i compartien entre tots els aliments per que tot el grup pogués sortir endavant. Per que no a tothom li havia anat bé la collita aquell any, o per qualsevol altre desgràcia de la vida que en el fred dels temps foscos podia resultar insuportable. Precisament el compartir és el que els hi donava la força per sobreviure en conjunt.
Recordar això em fa comprendre el sentit de les celebracions d'hivern i en el meu cas, a casa nostra són i seràn sempre les festes de Nadal.