AVUI JA FA FRED!

Avui sí. Avui podem dir que fa fred. Els esperats canvis meteorològics han arribat puntuals a la península, tot i que a Catalunya no es mostren tan rigorosos com al nord, centre o llevant. Feia molts dies que no veiem un dia tan gris com avui. I això també fa Nadal per que estem acostumats així. Si visquesim a l’Argentina, posem per cas, doncs el celebrariem amb calor, cremes solars i refrescos.

I precissament avui he decidit començar a prendre herba de Sant Joan, l’Hypericum, per si fós veritat que ajuda a elevar l'estat d’ànim. Es que porto unes setmanetes que ja m’he avorrit de sentir-me moixa. L’alarma la vaig sentir l’altre dia que la meva petita estava també avorrida una tarde de dissabte que haviem decidit quedar-nos a casa i em deia – què mami, que t’expliques? … Em va fer gràcia però peneta a l’hora per què és que no tenia ganes d’explicar rés de rés jo!. Va ser el punt que em va fer reflexionar que ja porto força setmanes així, sense ganes de comunicar, tancant-me cada cop més en mí mateixa. Aquella tarda vam acabar pintant uns cd’s vells amb pintures acríl·liques, com si fossin mandales. Un cop secs, es poden fer servir de posa vasos o penjar-los amb fil com si fós un mòvil.

Un altre tarda vam confeccionar uns punts de llibre amb paper d’acuarel·la, pintant motius nadalencs i les hem enviat a unes amiguetes seves i a la seva cosineta.

Però el pessebre… aquest any m’he limitat a enfilar-me dalt de l’escala i baixar les capses de la decoració i objectes nadalencs. La resta ha estat obra d’ella i li ha quedat super! Passa que... em perdut al nen Jesús, era tan peque! Tot i que encara ens queden uns dies abans que hagi d'ocupar el seu lloc al pessebre.

Haig de millorar la qualitat de les fotos, la càmara és nova i encara estic de proves amb la questió de la llum.
Es podria dir que hi ha recursos per a no estar apàtica i evitar estar moixa, però és que crec que no hauria de costar-me tant i voldria tenir més empenta. És per això que, tot i sent anti medicaments, aquesta opció diguerem més natural de prendre herbes no la vull descartar. Com a mínim, provarem durant 3 mesos. Aniré anotant resultats.

Ah! Se m’oblidava, està bé això d'anar escrivint al bloc. I la xocolata desfeta ben calenta que estic prenent, la primera d'aquesta temporada, també! Són moments tranquils.

Reedito aquest post avui 10 de febrer del 2010 per indicar que el tractament amb l'Hiperic va durar poc més d'un mes. No sé si va ser casualitat, però vaig notar que feia menys pipí i per si de cas, no vaig continuar. Pocs dies desprès, ja vaig anar com sempre. Val a dir que sóc un desastre per seguir cap tractament. I si es tracta d'un medicament, no puc evitar llegir-ne el prospecte... no sé per qué però sempre em fa sentir com que no estic tan malament al cap i a la fi.