Que no, que no he volgut abandonat el blog. Es que no paro!!! I no trobo el temps per asserenar-me i explicar tot el que voldria...
Bàsicament seguim bé i crec que estem més contents tots que fa un parell d'anys. La meva filla petita acaba de fer els 11 anys i és la que ens guanya a tots al jocs de taula -,"UNO", "Rumi", "botifarra"... té una memòria, una rapidesa mental i una lògica que ja la voldria per a mi. Jo intento imitar-la, per que de veritat que tinc molt que aprendre d'ella, sobretot, de la seva actitut davant les coses. És valenta i intel•ligent que no te l'acabes, i te molts bons sentiments.
La filla gran, ella s'està consolidant com la bona artista, actriu i cantant que està demostrant ser. La seva darrera estrena musical ho ratifica "We will rock you" va ser la bomba!. Ens va encantar a tots amb la seva veu i la seva posada en escena, com si ho hagués fet tota la vida. El seu paper de Scaramouch ens va tocar el cor i ens va arrencar somriures. Paral•lelament, amb els estudis li ha costat arrencar el curs, però porta uns dies apretant amb força per que es veu els primers exàmens al damunt i espero els superi ampliament, malgrat la desgana que sent d'estudiar. Ella voldria dedicar-se el 100% al teatre, però entén també que si espera un parell d'anys i emplea l'esforç necessari, es treu la llicenciatura en Turisme que no està gens malament.
El meu home i jo, a part de seguir treballant (i espero que per molts anys...) estem estudiant Alemany. Quan era jove, jo vaig estudiar-lo durant 3 anys i ara em fa molta il•lusió seguir i adonar-me que, tot lo rovellat que ho tinc, recordo moltes coses encara.
A més, faig un curs de dibuix i un altre d'aquarel•la, i procuro anar 2-3 cops a la setmana a piscina. Contrariament al que creia, em sento amb molta més energia -i això que no paro des de les 7 del matí fins a les 11 del vespre!!! Això si, procuro dormir 7 hores mínim. Suposo que fer coses que agraden compensen les 8 hores de feina rutinaria a l'oficina i la feina pesadeta de la casa, l'estat d'anim ho agraeix.
Estic en aquesta edat de tenir els pares grans ja, i també són motiu de preocupació per a mi. Aquest estiu he passat molta angoixa, el meu pare va estar molt malalt. La seva malaltia pulmonar crónica es va complicar amb una infecció però s'ha recuperat i està força bé!. I la meva mare, segueix amb la seva depressió endògena crònica (fa més de 35 anys que la pateix) i amb la seva recent malaltia de fa 3 anys, un tumor vesical incipient que gràcies a la cirurgia va solucionant amb molts controls médics. És força autònoma encara que necessita que l'acompanyem al metge sempre, tot i que ella es resisteixi. El proper dissabte tornarà a passar pel quiròfan. Espero que vagi tan bé com les dues anteriors vegades. Tot i que es torna a reproduïr localment, anem mantenim la malaltia a ratlla i l'esperança d'una bona qualitat de vida per molt anys.
Bé. Espero tornar amb més regularitat pel blog, escriure em fa bé.Estic en aquesta edat de tenir els pares grans ja, i també són motiu de preocupació per a mi. Aquest estiu he passat molta angoixa, el meu pare va estar molt malalt. La seva malaltia pulmonar crónica es va complicar amb una infecció però s'ha recuperat i està força bé!. I la meva mare, segueix amb la seva depressió endògena crònica (fa més de 35 anys que la pateix) i amb la seva recent malaltia de fa 3 anys, un tumor vesical incipient que gràcies a la cirurgia va solucionant amb molts controls médics. És força autònoma encara que necessita que l'acompanyem al metge sempre, tot i que ella es resisteixi. El proper dissabte tornarà a passar pel quiròfan. Espero que vagi tan bé com les dues anteriors vegades. Tot i que es torna a reproduïr localment, anem mantenim la malaltia a ratlla i l'esperança d'una bona qualitat de vida per molt anys.
A dalt fragment d'un dibuix de la meva filla gran, expresant lo dur que li resulta enfrontar de vegades el seu dia a dia interior...
