dissabte, de gener 22, 2011

KALI YUGA, EDAT OBSCURA

Tenia davant seu un paisatge dessolat i líquid. El fred li calava el ossos aquella matinada. La vista fixa en els rocallosos límits d'aquell mar lila amb reflexos daurats. Estranya visió, atmosfera irreal. La línia de l'horitzó s'esvaïa cap a un costat dotant a l'escena d'un desequilibri inquietant. Aquella nit acabava d'esclatar allò que durant tants mesos temia la humanitat sencera. No es tractava d'una revolta ni d'un atac anunciat pels poderosos. Era la sorpresa de la catàstrofe que no podia alhora sorprendre ja a ningú. Massa notícies negatives, massa propaganda derrotista, massa desconfiança en els mitjans de comunicació havien sembrat en les persones una fatiga mental i psíquica que feia que ningú tingués ja una opinió articulada i coherent en vers als temps en que es vivía. La humanitat s'enfrontava a les realitats múltiples, universos paral•lels i ficcions reals i si mai s'havia viscut en una mena d'equilibri, aquest havia començat fa temps a fer fallida en molts esperits. Les emocions estaven trencades, els pares temien als seus fills i l'esperança era una paraula cada cop amb menys sentit. La nit s'havia apagat. La foscor es va tenyir de negre... i un soroll estrany, potent, feridor dels sentits s'estenia més enllà dels límits del cos. Era un soroll que permetia escoltar el flux de la pròpia sang. Un soroll de silenci total. Va ser llavors quan es va adonar que ja no tornaria a adormir-se i va decidir llevar-se del llit i preparar-se un got de llet tèbia i prendre's un paracetamol, maleïda regla. N'estava tipa ja de la seva fertilitat als gairebé 48. Desprès de passar dos cops pel bany i d'engegar la calefacció per fer pujar l'estança pel damunt dels 17 graus, va seure al seu racó preferit on tenia el seu ordinador, el llibre que estava llegint sobre una humanitat remota i feliç i va fixar la mirada a la seva darrera aquarel•la. Ara ja sabia què era el que no entenia d'aquell paisatge líquid i dessolat que havia pintat el dia anterior.




Havia estat el paradís. Van acabar amb tot. No van deixar rés i el Gran Esperit no va trobar descendents.


Respecte a l'anihilament de la població índia d'Amèrica: "Docenas de culturas diversas, que contaban con miles de años de antigüedad, han sido completamente olvidadas por la historia. Tal como habia ocurrido en la vieja Europa miles de años atrás, aquellas culturas pacíficas, democráticas, no patriarcales y respetuosas con la naturaleza fueron barridas y reemplazadas por culturas indoeuropeas basadas en la violencia y la opresión"... extret del llibre "La caída" de Steve Taylor.