CORS TRENCATS

A través de la meva filla, recupero els meus propis records de quan tenia la seva edat.

Els principals problemes eren com no, sentimentals. Qué difícil ser feliç, tot i tenir la millor edat, la millor salut, els millors temps de lleure... fa mal tenir el cor trencat. Més i tot que una extracció de queixals del seny, com avui mateix he patit jo de primera mà (encara em sento marejada). Quan estas amb la teva gent, amb la gent que t'estimes, el dolor físic s'aguanta moltíssim més que quan no.

La meva filla gran, que només té 18 anys, ha patit un altra desamor, masses desamors porta amb la seva curta història sentimental i massa dolorosos al meu parer. Com ho veig jo i intento explicar-li, potser s'exposa molt depressa amb molta intensitat i crema etapes per comptes de viure-les més pausades i donar temps per conéixer-se. Però ella no ho entén , com jo no entenia quan a mí els meus pares també m'intentaven aconsellar... tot i que els escoltava encara que a ells els hi reprotxés. Potser ella a la seva manera, també m'escolta i algún dia ho provarà, qui sap?
Per què en qüestions d'amor, no crec jo que sigui tan imporant els temps i les modes. El cor és el cor i els sentiments són tan antics com l'enteniment, opino.


Aquesta nova etapa de trencament de la Judit li ha fet resurgir de nou tot el seu potencial artístic. Demà comença un curs de teatre musical que haurà de combinar-se amb la carrera, i totes les tardes, des del seu darrer desengany, les dedica a ella mateixa una bona estona, a cantar, gravar cançons ... i a dibuixar.

A mi m'agrada tot el que ella fa creativament, però escriure i dibuixar és potser el que més m'agrada. I és difícil dir això, per què quan la sento cantar, no tant a casa però sobre tot a un lloc públic com a una esglèsia, o al festival de la seva escola, o als recitals de la seva academia on aprén a cantar, es transforma i es dóna d'una manera excepcional.

Per a ella, s'ha acabat una altre història. 

Serà conscient, però, de que està començant

un altre que potser sigui de descoverta d'ella mateixa, per fi?

Els dibuixos són de la Judit,

aquest últim s'assembla molt a ella,

i sobre tot l'expresió en la mirada

Per Mataró

Avui hem estat per Mataró a veure la fira del bolet i, tot i que se'ns ha passat l'hora de l'exposició, hem estat caminant pels carrerons del centre. M'ha cridat l'atenció una tenda de queviures molt antiga amb un cartell de propaganda conservat com el primer dia... amb el mateix slogan de fa potser més de 50 anys.

I de sardines salades com aquestes també feia un munt que no veia. Per Barcelona deu ser a alguns mercats que encara deuen tenir en aquest format rústic que diriem.

I aquí un bolets que, finalment, no hem vist...

Aquarel·la

Llibreta viatgera.

I EL DIA ENS HA ACOMPANYAT

Dia de Tots Sants com cada any a l'esplanada de costat del cementiri de la Febre Groga, a la Conreria.

Un bon foc a terra per la carn, uns bons fogons per a la sopa de pedres i el caliu dels companys que com cada any ens reunim al voltant del foc, desprès de les tasques de neteja de les males herves del cementiri.

I la sopa de pedres... bé, pedres i alguna coseta més que cadascú ha anat portant. Boníssima!!

 

Un dia amb una temperatura suau, com és el costum en aquesta època fins a mitjans de novembre, que s'acostuma a dir que és l'estiuet de Sant Martí.

Mentre, els nans anaven i venien pel bosc i han aplegat tot solets aquest cabàs de bolets.

Finalment, el cementiri de la febre groga -que no del cólera-.

ROQUES DE XOCOLATA PER TOT SANTS

No fem panellets. Cada any des que les meves filles havien de portar els ingredients a l'escola, hem tingut panellets fets a casa.
Aquests any, com que ja s'han fet grans totes dues per fer-ne a l'escola, a casa em fet quelcom de diferent. Gràcies a una companya de la feina, la Rosser B. que em va passar la recepta, ja ens em llepat els fits uns quants cops i avui n'hem fet més per dur-los demà al cementiri de la febre groga, a la Conreria, on ens reunirem a l'aire lliure (si el temps ens ho permet) alguns veïns de la zona per a fer una gran olla de sopa de pedres i una botifarrada o el que cadascú es porti per fer a la brasa.
En cabat, per postres tothom porta la seva i nosaltres oferirem això, les roques de xocolata. Espero que agradin a tothom!

Ingredients:

Xocolata per fondre o xocolata de rajola a la taça per a  postres i una cullarada i mitja de mantega.

Unes quantes nous triturades.

Algun altre fruit sec, com ametlla (opcional) ho podem fer nomes amb nous i xocolata i cereals.

Cereals integrals (jo ho he provat amb els nature form del Carrefour).

Preparació del plat:

En un plat soper gran, barrejarem dos grapats grans de cereals, mitja bossa de nous triturades i mitja d’ametlla .

Fonem la xocolata i l'aboquem al plat amb els altres ingredients.

Ara amb l’ ajuda d’una cullera sopera hem d’aconseguir que tot quedi untat de xocolata, remenarem amb paciència i sense trencar els cereals.

Damunt d’una safata gran amb un paper de forn al damunt anirem col·locant cullerades de la pasta que hem fet i sense que es toquin unes amb les altres anirem omplint tot el paper.

En acabar, unes hores a la nevera i ja podem col·locar-les una damunt de l’altre en una plat per servir.

Les guardarem a la nevera ja que amb la calor la xocolata i es pot fondre.

ESTAN BONÍSSIMES!!!


En un altre post explicaré això de la sopa de pedres...

CASTANYADA I CANVI D'HORA

Els meravellosos colors de la tardor!! 

M'encanta la tardor!. No puc escollir entre ella i la primavera... Trobo que és el moment en el qual la natura aconsegueix la seva màxima expresió, la realització total, la raó de ser de les estacions. L'etapa final del cicle que comença amb la primavera, just abans del descans, de l'hivern.

És com el final del dia, relaxat... o com la fi de la vida, amb la sensació de que el que cal ja és gaudir tranquil·lament i descansar de la lluita. Serà la nostra mort com un somni o un hivern?  Si és així, no seria lògic pensar també que el següent que esdevé és un altre vida, com un dia o una primavera més?

Avui  (en realitat ahir, doncs mentre escric aquestes linies ja és passada mitja nit ) hem gaudit dels colors del poble de Viladrau, que aquest dies celebren les festes de la castanyada, amb un dinar a la cerveseria de la Plaça que ha estat rodó.

La foto és meva, d'avui a Viladrau.

Aquesta planta es un Croton Tirabuzon. El que deiem dels colors de la tardor... aquesta els té TOTS!!

La vaig descobrir la setmana passada, quan buscava una planta per portar-li  a una companya que era a l'hospital, acavada de ser operada (ara ja està estupenda, ella).

Li va agradar molt, i a mí també. Tant que al dia següent no vaig poder estar-me'n i vaig anar a comprar una per casa. La tinc al centre de la sala i li dona un punt de caliu molt agradable. La foto l'he feta a la terrassa per poder apreciar millor els colors, la llum natural és el que té.

Aquesta casa és també a Viladrau. És pot dir que està inmersa de plé dins la tardor... !!

M'imagino que ha d'haver una fauna intentant col·lar-se dins la casa, rotllo aranyes i aquestes coses. Pero a que és una passada!!

És gairebé impossible d'apreciar, però penjat d'aquest arbret i ha un CD!!

Tornant a casa, a estat un bon dia.


Se m'ha fet molt tard de nit amb el post d'avui, però demà (bé, avui) el dia tindrà 25 hores, i no haig d'anar a treballar.

Bé, ara sí...  BONA NIT!

EL CURS DE LA VIDA

Buff!! Moltes setmanes sense escriure per aquí. I no serà per falta de material. Desprès d'un estiu en el qual el meu balanç personal a estat més que satisfactori i que recordo amb molta alegria, cosa que em fa sentir energéticament plena, ara anem força ocupats aquest dies, i no només d'obligacions feixugues i presses angoixants.
Hem buscat el temps i l'hem omplert de coses que ens fan sentir bé fora de casa: curs d'italià el meu home, "L'art de fer" la Júlia (taller d'expressió artística) i dibuix i aquarel·la i "coaching" jo. Són els tallers que el Centre Cívic del nostre barri ens ofereix i ens permet descobrir que  HI HA VIDA més enllà de la feina i els estudis!!!

Estem redescubrint com omplir les estones que no cal que siguem a casa o a la feina. La peque ja és més gran i la gran ja no diguem! Universitaria ella! Tinc la sensació d'estar vivint una transformació, un desenllaç ¡per fi! d'una situació que havia esdevingut estancada i que per fi es belluga. I l'important és que es bellugui, no que trontolli o tremoli, per que la sensació de que puc acompanyar el moviment fa que em senti millor i no m'angoixi tant. M'agraden els canvis que porten a situacions diferents i agradables, que permeten descobrir noves sensacions de tranquil·litat i descobriment personal i dels altres.

Aquesta nit la meva filla petita farà 10 anys. Fa uns instants, a l'hora d'anar a dormir, m'ha dit que hi ha quatre edats que li fan especial il·lusió celebrar: els 10, els 18, els 50 i els 100!!
Demà m'explicarà com s'imagina ella el camí de la vida. Penso prendre bona nota, per que segur que s'imaginarà un camí plé de coses bones que no voldria que oblidés en cap moment.

A TRAVÉS DE L'ESTIU...

No és que hagi volgut abandonar els meus blocs, és que jo m'he abandonat a L'ESTIU!!!...

Tret de les estones a l'oficina, tot és llum, color, calor... si! calor!

 però és que a mí ja m'està bé així!!.

Miro de dur l'home a llocs fresquets i fer-lo sentir com un tarçan...

I a les meves filles els hi passa igual.

Estàn disfrutant A TOPE! de les vacances, activitats, excursions, i amb la tranquil·litat i l'alegria de saber que el curs escolar ha anat bé.

La meva filla gran s'acaba de matricular de Turisme a la UAB.

No cal dir l'orgullosa que em sento.

La filla petita acaba d'arribar d'unes vacances amb "L'estiu és teu", encara està explicant mil i una històries passadas amb companys i monitors i rapel·lades, grimpades, patinades...

El meu home i jo ens estem possant en forma, encara tenim per davant un munt d'activitats per enfrontar i cal estar forts! Platja, muntanya, bicicleta, kilòmetres pels boscos...I encara ens queda mès de la meitat per passar!! 

La nota trista ha estat fa tot just una setmana, amb la mort de la meva iaia als 99 anys, bessàvia de tres netes. La porto dins del cor i dins els meus primers records més entrenyables d'infantesa.
Gràcies iaia, per haver format part d'aquest món i de la meva vida.
T'estimo!

La iaia Bárbara i jo.

1969