A TRAVÉS DE L'ESTIU...

No és que hagi volgut abandonar els meus blocs, és que jo m'he abandonat a L'ESTIU!!!...

Tret de les estones a l'oficina, tot és llum, color, calor... si! calor!

 però és que a mí ja m'està bé així!!.

Miro de dur l'home a llocs fresquets i fer-lo sentir com un tarçan...

I a les meves filles els hi passa igual.

Estàn disfrutant A TOPE! de les vacances, activitats, excursions, i amb la tranquil·litat i l'alegria de saber que el curs escolar ha anat bé.

La meva filla gran s'acaba de matricular de Turisme a la UAB.

No cal dir l'orgullosa que em sento.

La filla petita acaba d'arribar d'unes vacances amb "L'estiu és teu", encara està explicant mil i una històries passadas amb companys i monitors i rapel·lades, grimpades, patinades...

El meu home i jo ens estem possant en forma, encara tenim per davant un munt d'activitats per enfrontar i cal estar forts! Platja, muntanya, bicicleta, kilòmetres pels boscos...I encara ens queda mès de la meitat per passar!! 

La nota trista ha estat fa tot just una setmana, amb la mort de la meva iaia als 99 anys, bessàvia de tres netes. La porto dins del cor i dins els meus primers records més entrenyables d'infantesa.
Gràcies iaia, per haver format part d'aquest món i de la meva vida.
T'estimo!

La iaia Bárbara i jo.

1969

A UN MES PER L'ESTIU!!

Per mi, un cop em poso les xancles encara que sigui, de moment, per casa... doncs això, és com si ja fos estiu. Quina caloreta avui, yujuuuuu!!. Ho sento pels que no suporten la calor, però es que a mi se me'n van la major part dels mals del meu encara jove cos, tot i que soni a iaia.


Per cert que fa quatre dies vaig iniciar el tractament homeopatic que m'ajudarà a no haver de patir els simptomes de l'alergia estacional i els mals que deia abans, de tot el cos i que són bàsicament a l'hivern, intolerància al fred humid, que només se'm passen amb la calor i el moviment. Per això m'agrada tan l'estiu, a part de per que és quan més temps lliure amb llum solar tenim.

El que deia... VISCA LES XANCLES!!!

La foto és meva, el peu també... i ja posats, la xancle, les plantes i el toldo, també, apa.

PARC DE CERVANTES

Aquests dos exemplars de roses són les que em van agradar més del X Concurs de roses noves del Parc de Cervantes, que es va celebrar tot just fa una setmana. Es tracta de varietats noves fruit de creuaments que no s'han produït mai abans.

Altres que em van agradar molt:

FOTOGRAFIAR FLORS

He llegit que per que el colors intensos que acostumen a tenir les flors, sobretot les vermelles, surtin bé a les fotos, la llum natural no ha de ser gaire intensa. Es a dir, que la llum d'aquest dies passats, tamissada pels núbols, m'ha permés de fer aquestes fotos en condicions òptimes.
La càmera és la que és, Nikon Coolpix L20 10 megapíxels, la fotògrafa també i els models estupendos aquí queden...

GIRONA

Cap de setmana de 3 dies plens de natura, art, curiositats i pluja!!!

Estada a l'Alberg de Juventut de Banyoles, hem fet una visita al llac, i des d'allà hem fet un recorregut passant pel Museu Dalí i el Museu del Joget de Catalunya -tots dos a Figueres-, i finalment el barri jueu, el call, de Girona i l'interior de la Catedral. La pluja no ens ha impedit que disfrutessim al màxim d'aquest primers dies de maig.

Les fotos les he fet jo.

L'ART DE VIURE

M’he topat avui amb una llegenda que voldré recordar:



Fa uns quants anys, un grup de misioners es va endinsar a l’Amazonia brasilera i es va topar amb un grup d’indis que utilitzaven instruments extremadament primitius per a tallar la llenya. Els misioners van decidir fer un esforç i van regalar a aquells indis un parell de ganivets d’acer inoxidable de fabricació nordamericana.


Un parell d’anys mes tard, van tornar de nou a aquella regió i es van entrevistar amb els mateixos indis. Un dels misioners va preguntar:


- “Que tal els ganivets?”


I un dels indis va resprondre inmediatament:


- “Molt be. Tallem ara la llenya deu vegades més ràpidament que abans”.


El misioner va fer la següent observació:


- “Estareu doncs produïnt deu vegades més llenya que abans”...



L’indi va respondre perplexe:

—" No. Tallem la mateixa quantitat de llenya que abans, només que ara disfrutem deu vegades més de temps per a fer alló que realment ens agrada”.


Aquest és l’esquema mental que m’agradaria que formés part de la nostra percepció dels fets económics i socials més elementals.


Només així imagino jo que el món pot evolucionar d’una manera molt interessant. Tenim la tecnologia, tenim els mitjans, fem servir també la saviesa, l’art de viure!!!

BLOC "UNA IDEA MUCHO ARTE"

Aquarel·la A4+: 23x32,5

“Estaba amaneciendo. Me incorporé para desperezarme y entonces lo vi por vez primera. En medio del océano, majestuoso y amenazador, se alzaba el tétrico islote de Tökland, medio oculto por una pasada niebla que hacia imprecisos sus contornos. Su mole rocosa de color triste, yerma de vegetación y vida, y los agrestes acantilados que rechazaban el oleaje espumante, componían una estampa de muerte y desolación que invitaba a cualquier cosa excepto a acercarse a sus costas.” Joan Manuel Gisbert. El misterio de la isla de Tökland.

Per fí m'he decidit a participar al certàment d'aquest mes que organitza el bloc "Una idea mucho arte". La resposta d'ells quan vaig enviar la meva obra va ser que la publicarán abans de final de mes, cosa que m'alegrarà. Esperem siguin seriosos i cumpleixin la paraula.
De mentres, l' exposo aquí, en petit comité. Aquest mes es tracta d'interpretar el text descrit abans.